El 8 de març és el Dia Internacional de la Dona Treballadora i, per aquest motiu, el divendres 11 de març, a les 19h, al Casal Popular els Escorrelots (c/Hospital, 21) passarem la pel·lícula “En un mundo libre” de Ken Loach i després hi haurà sopar.

Us hi esperem a tots,

la lluita continua!

Fa mesos que ens fixem en les notícies sobre el sexisme que apareixen en els mitjans de comunicació. Després de sorprendre’ns, una vegada rere una altra, de les coses que passen; hem decidit crear la pestanya d’Actualitat. L’hem creat amb la voluntat de fer una secció de notícies que parlin exclusivament sobre aquesta temàtica. Veureu que les notícies no acostumen a ser bones; i, nosaltres, volem deixar clar que tot el què penjarem en aquesta secció, té l’objectiu de mostrar com està el món, i no pas de posar notícies amb les quals hi estem d’acord (tot i que esperem trobar notícies que ens agradin, creiem que més aviat en trobarem que ens faran estirar els cabells).

Esperem que us agradi i que us ajudi a estar al dia!

I,per començar…us deixem amb una notícia d’allò més surrealista!

Una empresa de Lituània

pretén convertir una illa de

les Maldives en un complex

turístic, on només hi haurà

treballadores rosses.

(font: La Sexta/Noticias: www.lasextanoticias.com)

Enllaç de la notícia: http://www.lasextanoticias.com/noticias/ver/un_paraiso_de_rubias/283341

Si vols veure la notícia completa, consulta la nostra pestanya d’Actualitat!

Dia internacional contra

la violència de gènere (25N)

Dissabte 20 de novembre a les 18h al Casal popular els Escorrelots de Cardedeu (c/ hospital, 21):

Contes de gènere per a tots

els públics

a càrrec de Mar Gonzàlez i, després, berenar popular per a tothom!

Us hi esperem!

Passat el 4t aniversari d’aDONA’t, que vam celebrar el dia 24 i 30 del mes passat, ara és moment de recordar com van anar les coses…

La tarda del 24 d’abril, a les 19h  es va fer la xerrada-taller al Casal dels Escorrelots sobre “Com combatres les agressions sexistes a nivell individual i com a col·lectiu” que va començar amb una sèrie de dinàmiques de grup, seguit d’unes de preguntes que van derivar en un profitós debat, que es va allargar fins a 2/4 de 10, gràcies a la gran participació de les més de quaranta persones que hi havia entre el públic.

En acabat, es va treure el menjar i va començar el sopar popular, amb un repertori de diversos plats que es van acabar abans del previst, deixant a més d’un sense sopar, pel nombre imprevist de convidats. Al final, tots junts vàm celebrar l’aniversari amb un variat assortit de pastissos i vam brindar amb cava per aquests quatre anys de lluita contra el patriarcat.

Després de participar, menjar, beure i brindar va començar la festa amb els PD Pa amb tomàquet, que ens van fer ballar fins la 1h de la nit.

Després de l’èxit de la tarda i nit del 24 da’bril, la nit del 30 d’abril obríem les portes de la sala Sarau, per fer la clausura de l’aniversari amb el concert dels grups valencians Rapsodes i Orxata Sound System, acabant la festa amb el Pd Fotlifoc. Amb més de dues-centes cinquanta persones a la sala vàm celebrar la festa fins les 5h de la matinada.

Amb tot això, el què volem dir a tota la gent que va venir a donar suport als nostres actes és:  MOLTES GRÀCIES a tothom i esperem veure-us ben aviat als propers actes que, com sempre, trobareu anunciats a la nostra web o a les cartelleres habituals del poble.

PER MOLTS ANYS ADONA’T!

24 d’abril al Casal Popular els Escorrelots (c/ Hospital, 21)

19h. Xerrada “Com combatre les agressions sexistes a nivell  individual i com a col·lectiu”

21h. Sopar popular

I després, comença la festa amb els PD’s Pa amb tomàquet!

30 d’abril a la Sala Sarau

A partir de les 22h, Concert a càrrec de Rapsodes, Orxata Sound System i Pd Fotlifoc!

Podeu comprar les vostres entrades anticipades a 4€ al Casal Popular els Escorrelots i al Bar Tarambana a Cardedeu, a la Taverna Atzucac de Mataró, al Casal Quico Sabaté de Sant Celoni, a Casal Popular l’Esquerda de Granollers i al Casal de Gràcia a Barcelona.

Us hi esperem!

Campanya adhesius Teoria QUEER

Qualsevol lluita antipatriarcal s’ entén com un llarg i complicat camí per arribar a un destí: l’abolició del gènere (canònicament entesos com gènere masculí VS gènere femení). Des d’aDONA’t, però, som conscients que al llarg d’aquesta caminada hi ha moltes finestres que es van obrint, i que a través d’elles es poden anar trobant diferents punts de vista que ens enriqueixen i dels que tot sovint se’n poden prendre conceptes concrets que ens ajuden i ens enforteixen per arribar a la nostra meta més ben preparats.
 
Exemple d’això és la TEORIA QUEER: Aquesta teoria, sorgeix de la poetessa, militant i assagista Monique Witting, qui per primera vegada va dir que “la dona” és una categoria política que sorgeix en el marc d’un discurs heteroconcentrat. A partir d’aquest primer crit, el concepte “QUEER” va ser la resposta d’un sector de la població gai, lesbiana i transgènere que no trobaven el seu lloc en una societat on només existeixen/existien dues construccions socials possibles: l’home i la dona.  “És com si algú decidís que només hi ha dues talles de sabates possibles i que en funció d’aquestes ets una cosa o l’altra. Imaginin que vostès van a emprovar-se unes sabates i el seu peu no encaixa en cap dels dos números i, en comptes de fabricar més talles, el dependent li allargués o li encongís el peu com fos, fins que finalment pogués cabre en un dels dos models”(¿Qué és eso de la teoría queer? per Carmen Hernández Ojeda). La realitat, però, no és aquesta, i cada vegada és més la gent que reivindica no ser jutjada únicament en funció dels genitals i cromosomes, havent d’assumir automàticament un pack d’obligacions predeterminades pel gènere que se t’atorga i que l’acompanyarà tota la vida, ja que cadascú hauria de ser lliure de poder escollir la seva identitat i no veure’s obligat a assumir-ne una imposada.
 
Amb l’exemple de les sabates com a metàfora naïve per tenir una primera noció del què és la teoria Queer, l’última campanya d’aDONA’t consisteix en unes enganxines on una persona intersex (que ha nascut amb el sexe indefinit) es qüestiona en quin gènere (home/dona) s’ ha d’encasellar, ja que vivim en un món en què constantment un s’ha de definir per ser acceptat (jocs, roba, gustos, aficions, preferències sexuals, a nivell legal…) . Per això, decidim que aquesta vegada, la nostra aportació envers la idea de deconstrucció de gènere, és la de diluir aquesta frontera imposada en un àmbit tan quotidià com aparentment insignificant com són lavabos.
 
És només mitjançant la destrucció dels gèneres i tot el que aquests duen implílcit (HOME: treballador, dominant, lliure… VS Dona: familiar, dèbil, submisa,… ), construïts pel bon funcionament del patriarcat, que la igualtat dels individus serà possible

aDONA’te’n, fem 4 anys!

Per celebrar l’aniversari d’aDONA’t estem preparant una sèrie d’actes per poder compartir amb tots vosaltres aquest aniversari, que ens fa molta il·lusió. Per anar fent boca us anunciem que el 30 d’abril teniu una cita a la Sala Sarau al Gran Concert d’aniversari d’aDONA’t, d’aquí una setmana us anunciarem els grups que ens acompanyaran aquella nit! Marqueu la data al calendari perquè no hi podeu faltar!

 
         Des d’aDONA’t volem exposar les dificultats en què es troba un col·lectiu com el nostre, amb ganes de dinamitzar el poble (oferint xerrades, formacions, espectacles, concerts, dinars populars,…) a l’hora d’anunciar els seus actes.

       Constantment ens trobem boicotejats per un Ajuntament que només ens permet utilitzar les cartelleres públiques, les quals -sigui dit de pas- sempre estan plenes a vessar de cartells del propi Ajuntament, i que a més a més, cada dia n’hi ha menys. Amb tot això, a partir de l’1 de gener s’ha començat a multar a tots aquells que no ho facin en els espais estipulats.

      Així doncs, la pregunta és clara: ¿Com pretenen dinamitzar un poble, si no se li dóna la oportunitat de parlar, i aquells que ho fan, se’ls penalitza per fer-ho?

       Com a col·lectiu cardedeuenc, el mínim que demanem és un cert respecte per a totes aquelles iniciatives paral·leles que no volen res més que treballar pel poble i amb el poble.

 

El 17 de desembre de 1999 l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 25 de novembre com el Dia Internacional contra la Violència de Gènere (Resolució 54/134). El dia escollit vol ser un homenatge a les tres germanes Mirabal, activistes polítiques de la República Dominicana, que van ser assassinades brutalment el 25 de novembre de 1960 sota les ordres del dictador Rafael Trujillo.  

      Des d’aDONA’t no volem commemorar el 25N seguint el model dels actes hipòcrites que realitzen la majoria d’institucions oficials i d’aquí sorgeix el perquè de la propaganda que hem editat i tot el conjunt d’actes que hem realitzat. Cada any intentem incidir en una vessant de la problemàtica de la violència de gènere i, aquest any, hem volgut fer referència a la publicitat que regeix els nostres temps, en forma d’inputs constants que ens bombardegen en el nostre dia a dia. A través dels mitjans de comunicació, aquesta té una repercussió importantíssima en el públic, tant a nivell conscient com inconscient, per aquest motiu des d’aDONA’t hem fet dues propostes en aquest sentit: 

Per una banda, hem dissenyat uns falsos flyers de discoteca on, mitjançant l’ironia, pretenem posar en evidència una de les fórmules més agressives de la publicitat, aquella utilitzada com a reclam pels espais d’oci (discoteques, festes,…). D’aquesta manera volem denunciar tota aquella publicitat que presenta la dona com a objecte- cartells de dones nues, dones prototípiques com a protagonistes d’anuncis televisius…- ja que es ven una imatge fictícia de la dona; i a més, reforça aquesta imatge de dona-objecte, subjugada a la voluntat de l’home, al que se li prometen dones assegurades gràcies a les facilitats que les dones tenen per accedir als locals –en un clar cas de discriminació positiva-. Aquest fet alimenta una desigualtat de condicions que, moltes vegades, pot acabar en violència de gènere, ja sigui psicològica o física.

Per altra banda, hem difós de forma anònima uns cartells, d’aspecte totalment casolans, que pretenen confondre’s amb anuncis de particulars (oferta de cursets per a maltractadors,  homes que s’ofereixen per a maltractar dones o la cerca de dones susceptibles a ser maltractades). La cruesa dels anuncis, camuflada amb la quotidianitat del format amb què es presenten, pretén crear el dubte d’aquell qui ho llegeix, per tal de suscitar debat entre la gent i una reflexió posterior sobre la violència de gènere. Malgrat que aquests cartells només són una exageració simplista d’aquesta problemàtica, el mateix concepte és reconeixible diàriament en molts àmbits de les nostres vides (actituds, converses de carrer, televisió…), on es fa palès que la violència de gènere no són només les estadístiques de víctimes que ens mostren els mitjans.

 Si bé l’atreviment de la campanya sorprendrà a més d’un, això no és més que un petita mostra de la dimensió general d’un dels problemes que afecta la publicitat actual. Només cal que revisem els mitjans de comunicació, per exemple, els diaris que, després de les llargues cròniques que dediquen reiteradament sobre la prostitució al nostre país-atacant la falta de regulació de la situació,condemnant-la-, després no dubten en incloure dues pàgines diàries plenes de publicitat d’anuncis classificats de “companyia”, on s’ofereixen serveis sexuals, arribant a la paradoxal situació que aquells mateixos que denuncien el problema alhora l’afavoreixen.  

     Per aquests motius, hem de ser conscients de la imatge extorsionada de la realitat que ven la publicitat, així com de la lleugeresa amb què aquesta és utilitzada -sempre amb fins purament econòmics, que rarament contemplen algun tipus de moralitat- , i que pel que respecta a aDONA’t, en molts casos propicien el sexisme i contribueixen a arrelar el patriarcat en el nostre interior.