La tarda del 24 d’abril, a les 19h  es va fer la xerrada-taller al Casal dels Escorrelots sobre “Com combatres les agressions sexistes a nivell individual i com a col·lectiu” que va començar amb una sèrie de dinàmiques de grup, seguit d’unes de preguntes que van derivar en un profitós debat, que es va allargar fins a 2/4 de 10, gràcies a la gran participació de les més de quaranta persones que hi havia entre el públic.

En acabat, es va treure el menjar i va començar el sopar popular, amb un repertori de diversos plats que es van acabar abans del previst, deixant a més d’un sense sopar, pel nombre imprevist de convidats. Al final, tots junts vàm celebrar l’aniversari amb un variat assortit de pastissos i vam brindar amb cava per aquests quatre anys de lluita contra el patriarcat.

Després de participar, menjar, beure i brindar va començar la festa amb els PD Pa amb tomàquet, que ens van fer ballar fins la 1h de la nit.

Després de l’èxit de la tarda i nit del 24 da’bril, la nit del 30 d’abril obríem les portes de la sala Sarau, per fer la clausura de l’aniversari amb el concert dels grups valencians Rapsodes i Orxata Sound System, acabant la festa amb el Pd Fotlifoc. Amb més de dues-centes cinquanta persones a la sala vàm celebrar la festa fins les 5h de la matinada.

Amb tot això, el què volem dir a tota la gent que va venir a donar suport als nostres actes és:  MOLTES GRÀCIES a tothom i esperem veure-us ben aviat als propers actes que, com sempre, trobareu anunciats a la nostra web o a les cartelleres habituals del poble.

PER MOLTS ANYS ADONA’T!

24 d’abril al Casal Popular els Escorrelots (c/ Hospital, 21)

19h. Xerrada “Com combatre les agressions sexistes a nivell  individual i com a col·lectiu”

21h. Sopar popular

I després, comença la festa amb els PD’s Pa amb tomàquet!

30 d’abril a la Sala Sarau

A partir de les 22h, Concert a càrrec de Rapsodes, Orxata Sound System i Pd Fotlifoc!

Podeu comprar les vostres entrades anticipades a 4€ al Casal Popular els Escorrelots i al Bar Tarambana a Cardedeu, a la Taverna Atzucac de Mataró, al Casal Quico Sabaté de Sant Celoni, a Casal Popular l’Esquerda de Granollers i al Casal de Gràcia a Barcelona.

Us hi esperem!

Qualsevol lluita antipatriarcal s’ entén com un llarg i complicat camí per arribar a un destí: l’abolició del gènere (canònicament entesos com gènere masculí VS gènere femení). Des d’aDONA’t, però, som conscients que al llarg d’aquesta caminada hi ha moltes finestres que es van obrint, i que a través d’elles es poden anar trobant diferents punts de vista que ens enriqueixen i dels que tot sovint se’n poden prendre conceptes concrets que ens ajuden i ens enforteixen per arribar a la nostra meta més ben preparats.
 
Exemple d’això és la TEORIA QUEER: Aquesta teoria, sorgeix de la poetessa, militant i assagista Monique Witting, qui per primera vegada va dir que “la dona” és una categoria política que sorgeix en el marc d’un discurs heteroconcentrat. A partir d’aquest primer crit, el concepte “QUEER” va ser la resposta d’un sector de la població gai, lesbiana i transgènere que no trobaven el seu lloc en una societat on només existeixen/existien dues construccions socials possibles: l’home i la dona.  “És com si algú decidís que només hi ha dues talles de sabates possibles i que en funció d’aquestes ets una cosa o l’altra. Imaginin que vostès van a emprovar-se unes sabates i el seu peu no encaixa en cap dels dos números i, en comptes de fabricar més talles, el dependent li allargués o li encongís el peu com fos, fins que finalment pogués cabre en un dels dos models”(¿Qué és eso de la teoría queer? per Carmen Hernández Ojeda). La realitat, però, no és aquesta, i cada vegada és més la gent que reivindica no ser jutjada únicament en funció dels genitals i cromosomes, havent d’assumir automàticament un pack d’obligacions predeterminades pel gènere que se t’atorga i que l’acompanyarà tota la vida, ja que cadascú hauria de ser lliure de poder escollir la seva identitat i no veure’s obligat a assumir-ne una imposada.
 
Amb l’exemple de les sabates com a metàfora naïve per tenir una primera noció del què és la teoria Queer, l’última campanya d’aDONA’t consisteix en unes enganxines on una persona intersex (que ha nascut amb el sexe indefinit) es qüestiona en quin gènere (home/dona) s’ ha d’encasellar, ja que vivim en un món en què constantment un s’ha de definir per ser acceptat (jocs, roba, gustos, aficions, preferències sexuals, a nivell legal…) . Per això, decidim que aquesta vegada, la nostra aportació envers la idea de deconstrucció de gènere, és la de diluir aquesta frontera imposada en un àmbit tan quotidià com aparentment insignificant com són lavabos.
 
És només mitjançant la destrucció dels gèneres i tot el que aquests duen implílcit (HOME: treballador, dominant, lliure… VS Dona: familiar, dèbil, submisa,… ), construïts pel bon funcionament del patriarcat, que la igualtat dels individus serà possible

Per celebrar l’aniversari d’aDONA’t estem preparant una sèrie d’actes per poder compartir amb tots vosaltres aquest aniversari, que ens fa molta il·lusió. Per anar fent boca us anunciem que el 30 d’abril teniu una cita a la Sala Sarau al Gran Concert d’aniversari d’aDONA’t, d’aquí una setmana us anunciarem els grups que ens acompanyaran aquella nit! Marqueu la data al calendari perquè no hi podeu faltar!

       Constantment ens trobem boicotejats per un Ajuntament que només ens permet utilitzar les cartelleres públiques, les quals -sigui dit de pas- sempre estan plenes a vessar de cartells del propi Ajuntament, i que a més a més, cada dia n’hi ha menys. Amb tot això, a partir de l’1 de gener s’ha començat a multar a tots aquells que no ho facin en els espais estipulats.

      Així doncs, la pregunta és clara: ¿Com pretenen dinamitzar un poble, si no se li dóna la oportunitat de parlar, i aquells que ho fan, se’ls penalitza per fer-ho?

       Com a col·lectiu cardedeuenc, el mínim que demanem és un cert respecte per a totes aquelles iniciatives paral·leles que no volen res més que treballar pel poble i amb el poble.

www.ullalull.cat/escoltarlo.htm

Escolteu-lo i digueu-ne la vostra!

Us convidem a escoltar-lo!

Imagineu que som a l’ any 2020: la legalització de la prostitució es va aprovar fa deu anys al nostre país, per tant, a hores d’ara ja és considerada una feina tan respectable com l’advocacia o l’hostaleria. Tu, dona de 40 anys, a l’atur, estàs esperant l’última oferta de treball que t’ha de proposar l’ Institut de Treball després d’haver-ne rebutjat ja dues -per incompatibilitat horària, la primera; per impossibilitat de desplaçament, la segona-. Sona el telèfon. La veu de l’administració et diu que han trobat una feina ideal pel teu perfil: sou base elevat més comissions, al costat de casa, flexibilitat amb els horaris i molt bon ambient de treball. Entusiasmada per les condicions, que ja no esperaves trobar a aquestes alçades, li preguntes exactament de què es tracta. A l’ altra banda del telèfon, la veu respon sense vacil·lacions: de prostituta.

Amb aquesta hipotètica realitat, doncs, ens hem de plantejar: Si legalitzem la prostitució, caldrà crear títols homologats i oficials per exercir la prostitució? Si un client deixa embarassada a una prostituta haurem de considerar-ho un accident laboral i, per tant, la manutenció anirà a càrrec de l’ empresa? Celebrarem la decisió dels nostres fills quan aquests ens anunciïn que han decidit dedicar-se a aquest nou ofici? On s’és vist que la patronal -ANELA (Associació nacional de empresarios de locales de alterne)- demani millores pels treballadors?

Per tots aquests motius, exposats aquí de manera esperpèntica, i perquè creiem que no és el mateix vendre la sexualitat de la mateixa manera que venem la nostra força física- en una fàbrica- o l’ intel·lecte – un escriptor -, ja que en el primer cas la persona es converteix en pura mercaderia, exclosa de qualsevol dret i llibertat- tant professional com personal- en el moment en què es converteix en objecte sexual; creiem que la regularització és una doble hipocresia que implicarà la legalització de la precarietat i la vulnerabilitat de les persones que s’hi han vist obligades a exercir-la per pressions econòmiques o socials, fet que encara dificulta més que es pugui canviar la seva situació.

Per això, aDONA’t no aposta ni per una legalització ni per la penalitzció de la prostitució, sinó per un sistema abolicionista. Aquesta solució ofereix altres vies laborals a aquestes persones, així com suport psicològic i, com a element clau, un canvi estructural en el model de societat que ens porti a la destrucció d’ un sistema capitalista i patriarcal.

Per a més informació: Visiteu l’apartat de documents d’aquest mateix web. O si teniu dubtes escriviu-nos un correu electrònic a adonatcardedeu@gmail.com.