Campanya adhesius Teoria QUEER

Qualsevol lluita antipatriarcal s’ entén com un llarg i complicat camí per arribar a un destí: l’abolició del gènere (canònicament entesos com gènere masculí VS gènere femení). Des d’aDONA’t, però, som conscients que al llarg d’aquesta caminada hi ha moltes finestres que es van obrint, i que a través d’elles es poden anar trobant diferents punts de vista que ens enriqueixen i dels que tot sovint se’n poden prendre conceptes concrets que ens ajuden i ens enforteixen per arribar a la nostra meta més ben preparats.
 
Exemple d’això és la TEORIA QUEER: Aquesta teoria, sorgeix de la poetessa, militant i assagista Monique Witting, qui per primera vegada va dir que “la dona” és una categoria política que sorgeix en el marc d’un discurs heteroconcentrat. A partir d’aquest primer crit, el concepte “QUEER” va ser la resposta d’un sector de la població gai, lesbiana i transgènere que no trobaven el seu lloc en una societat on només existeixen/existien dues construccions socials possibles: l’home i la dona.  “És com si algú decidís que només hi ha dues talles de sabates possibles i que en funció d’aquestes ets una cosa o l’altra. Imaginin que vostès van a emprovar-se unes sabates i el seu peu no encaixa en cap dels dos números i, en comptes de fabricar més talles, el dependent li allargués o li encongís el peu com fos, fins que finalment pogués cabre en un dels dos models”(¿Qué és eso de la teoría queer? per Carmen Hernández Ojeda). La realitat, però, no és aquesta, i cada vegada és més la gent que reivindica no ser jutjada únicament en funció dels genitals i cromosomes, havent d’assumir automàticament un pack d’obligacions predeterminades pel gènere que se t’atorga i que l’acompanyarà tota la vida, ja que cadascú hauria de ser lliure de poder escollir la seva identitat i no veure’s obligat a assumir-ne una imposada.
 
Amb l’exemple de les sabates com a metàfora naïve per tenir una primera noció del què és la teoria Queer, l’última campanya d’aDONA’t consisteix en unes enganxines on una persona intersex (que ha nascut amb el sexe indefinit) es qüestiona en quin gènere (home/dona) s’ ha d’encasellar, ja que vivim en un món en què constantment un s’ha de definir per ser acceptat (jocs, roba, gustos, aficions, preferències sexuals, a nivell legal…) . Per això, decidim que aquesta vegada, la nostra aportació envers la idea de deconstrucció de gènere, és la de diluir aquesta frontera imposada en un àmbit tan quotidià com aparentment insignificant com són lavabos.
 
És només mitjançant la destrucció dels gèneres i tot el que aquests duen implílcit (HOME: treballador, dominant, lliure… VS Dona: familiar, dèbil, submisa,… ), construïts pel bon funcionament del patriarcat, que la igualtat dels individus serà possible